dilluns, 29 d’abril del 2013

Homenatge a Bigas Luna a la Filmoteca

Anastasi Rinos, Esteve Riambau i Rosa Regàs a la Filmoteca de Catalunya

Divendres passat vam assistir a la sessió d'homenatge a Bigas Luna que es va fer a la Filmoteca de Catalunya. Es va projectar la versió original de 'Reborn', recuperada precisament per la Filmoteca catalana, i que el propi Bigas Luna hauria hagut de presentar en aquesta sessió que ja estava programada en motiu del 69è Congrés de la FIAF (Federació Internacional d'Arxius de Films) que s'ha celebrat a Barcelona. La seva repentina mort va convertir aquesta sessió en un homenatge pòstum que va aplegar a la sala Chomón un bon nombre d'amics i col·laboradors del director de 'Jamon, Jamon', 'Caniche' i 'yo soy la Juani'. En nom de tots ells, van intervenir el muntador Anastasi Rinos i la directora Rosa Regàs, acompanyats del director de la Filmoteca Esteve Riambau.

Riambau va explicar que la darrera vegada que va parlar amb Bigas Luna va ser, precisament, per convidar-lo a assistir a aquesta projecció de Reborn, un film sobre sectes religioses protagonitzat per Dennis Hopper i que la Filmoteca ha restaurat a partir de la versió original nord-americana muntada pel mateix Bigas Luna. Riambau va explicar l'odissea que va suposar recuperar els negatius originals d'aquesta pel·lícula que a l'estat espanyol es va estrenar remuntada i doblada al castellà, i que posteriorment encara va patir més modificacions amb un canvi de BSO i escenes eliminades en la seva estrena als Estats Units.

Anastasi Rinos va ser un dels dos muntadors de 'Reborn'. A la Filmoteca, divendres, va relatar els inicis de la seva relació amb Bigas Luna i l'aventura americana que van viure treballant en aquest film. Rinos, a més, va recordar també altres personalitats desaparegudes del cinema català que també van treballar amb Bigas Luna, com Pepon Coromina o Luis Hercé. Tots ells, va dir Rinos, li van deixar la sensació "s'haver vist moltes més pel·lícules que les que realment vam fer, amb ells vam compartir part de les nostres vides".

Rosa Vergés, que es va iniciar al món del cinema com a ajudant de direcció, va recordar que amb Bigas Luna "vam compartir els nostres inicis al cinema", va parlar del seu cinema exhuberant i "ple de gent com a les pinyes dels castellers" i va explicar algunes anècdotes sobre el director, explicant per exemple com un jove Bigas Luna es va saber guanyar el respecte de Dennis Hopper el primer dia del rodatge de 'Reborn'. 

Abans de la projecció es va obrir un torn de paraula entre els assistents, que va donar peu a la intervenció de Tom Sabin, muntador de Reborn juntament amb Anastasi Rinos, que va recordar, amb anècdotes, humor i emoció, la figura del desaparegut director català.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Cinema Català al festival de Cinema d'Autor de Barcelona

http://www.cinemadautor.cat/wp-content/uploads/2013/03/DA_2013_verticalnit.jpg



El cinema català tindrà una presència important al festival de cinema d'autor (DA) que tindrà lloc del 25 d'abril al 2 de maig a Barcelona. A continuació us deixem amb un llistat de les pel·lícules catalanes que podreu veure al festival, entre les quals destaca la projecció de 'La plaga' com a film de clausura. A més, el certamen també compta amb la secció "Autoria Catalana" on es presenten les obres més recents de nous directors catalans, especialment aquells films que tenen més difícil accés a les sales comercials i
que en diàleg amb la resta de pel.lícules del D'A tracen un panorama diferent, més arriscat i fresc
del nou cinema català.


Clausura
LA PLAGA
Neus Ballús 
El debut de Neus Ballús en la direcció, a mig camí entre el documental i la ficció, parla de la crisi econòmica actual a través de la història de cinc persones de l’extraradi de Barcelona que lluiten per sobreviure.  Més de quatre anys de treball amb la gent de la zona han servit a Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats entre camps, autopistes i polígons industrials. El film va ser seleccionat per inaugurar la prestigiosa secció Forum de l’última edició del Festival de Berlín.
* Estrena a Catalunya

Autoria Catalana

ET DEC UNA NIT DE DIVENDRES
Dimas Rodríguez | Espanya, 2012
Comèdia romàntica amb rerefons agredolç protagonitzada per uns joves al llindar dels 30 -aquests “adulescents” tan típics de les comèdies de Judd Apatow- que viuen una nit definitiva en un festival de música.  Una posada al dia de l’univers de les comèdies adolescents de John Hughes per on desfila el més granat de l’escena indie local (no és per res que el film transcorre principalment al PopArb d’Arbúcies i la banda sonora està firmada per Refree) i on fan una intervenció estel·lar els protagonistes de la websèrie Nico & Sunset
* Estrena a Espanya

LA LAPIDATION DE SAINT ETIENNE
Pere Vilà | Espanya, França, 2012
Premi Fipresci, Valladolid 2012.
 Una casa plena de records del passat. Un home ja gran s’ha quedat sol i es resisteix a abandonar l’espai que ha ocupat amb la seva família i que forma part de la seva existència. El director Pere Vilà ens introdueix en l’ambient insalubre d’una casa que en el seu moment va tenir vida pròpia i que ara s’ha convertit pràcticament en una tomba. Lou Castel (que ha treballat amb Wenders, Fassbinder o Bellocchio) interpreta un home derrotat per la pèrdua i els remordiments en una pel·lícula que es configura gairebé com un via crucis brutal ple de dolor i turment.
* Estrena a Espanya

OTEL·LO
Hammudi Al-Rahmoun Font | Espanya, 2013
Millor Pel·lícula i Millor Actriu, European Independent Film Festival 2013 de París (ÉCU)
 El director Al-Rahmoun Font ens proposa traspassar els límits més tortuosos entre la realitat i la ficció en una pel·lícula que comença sent una adaptació i al final s’encarna en la pròpia obra i adquireix una autonomia diabòlica. I tot a través de la  manipulació sinistra d’un director (personatge al mateix temps), que actua movent els fils i aconsegueix dur fins a límits insospitats els seus propòsits. Un exercici fascinant entorn del procés creatiu que introdueix l’espectador en la tramoia del teatre de les baixes passions.

PARADISE
Marçal Forés | Espanya, 2012 | Migmetratge
Els quatre components de la banda The Presents es perden mentre busquen la sala on han tocar. Amb la furgoneta donaran voltes i més voltes per les planúries d’Anglaterra, en una road movie amb certs tocs de gènere fantàstic, cançons de Boney M i un final videocliper que remet a l’estil marcadament pop del seu director.
* Estrena a Espanya

VOLAR
Carla Subirana | Espanya, 2012
Carla Subirana s’endinsa en una acadèmia militar espanyola i retrata amb precisió el període d’instrucció d’un grup de joves cadets. Les normes estrictes, els discursos teòrics i el control de tots els detalls es combinen amb moments de descans i quotidianitat dels reclutes. Visualment impecable i a estones fascinant –els plans aeris són pura plasticitat–, Volar no necessita grans artificis per elaborar un retrat tan crític com exhaustiu de l’estament militar.


Film diaries

MI LOCO ERASMUS
Carlo Padial | Espanya, 2012
Sessió especial amb la presència del director i l’equip artístic. Projecció d’inèdits i teaser sèrie.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Isona Passola, nova presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català

http://www.academiadelcinema.cat/images/M_images/Fotos/isona-passola_eleccions.jpg

L’Acadèmia del Cinema Català ja té nova Junta Directiva per representar, dirigir i administrar la institució durant els propers quatre anys. Finalment va ser la candidatura encapçalada per Isona Passola la guanyadora de les eleccions celebrades ahir per 93 vots contra 31, amb el lema “Per una Acadèmia al servei de la promoció del talent i de l’ofici dels professionals del cinema català”.

La productora pren el relleu de Joel Joan, amb l’actor Sergi López com a vicepresident, la productora de televisió Elisa Plaza com a secretària i la tècnica de post-producció Maria Rosa Fusté com a tresorera. Els vocals seran el director de fotografia Josep Maria Civit, les actrius Clara Segura i Aina Clotet, el director de càsting Pep Armengol, el productor Edmon Roch i el director i guionista Cesc Gay.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Crítica: 'Bruc', de Daniel Benmayor



Per Judith Vives
 
‘Bruc’ reconstrueix una de les llegendes catalanes més arrelades i populars, la del petit timbaler que va derrotar l’exèrcit francès en la seva invasió de 1808. Amb pocs criteris històrics i una nul·la atenció a la llengua, Daniel Benmayor es proposa amb el seu ‘Bruc’ demostrar la capacitat de la indústria catalana per competir amb un cinema d’aventures comercial i despreocupat. Per això, la pel·lícula està totalment buida de contingut i la seva possible lectura política o identitària és inexistent. El personatge i la seva llegenda és únicament un pretext per rodar amb grans recursos en el magnífic escenari natural de les muntanyes de Montserrat una pel·lícula que recorre a tots els tòpics i estilemes del cinema èpic i d’aventures, és a dir, a la manera de fer del cinema nord-americà. Hi ha acció, persecucions, explosions i moltes morts a mans d’un embogit timbaler venjatiu pintat de negre carbó. És per això com pràcticament tothom oblida la llegenda nostrada i acaba veient el ‘Bruc’ de Juan José Ballesta com una entretinguda versió catalaneta del ‘Rambo’ d’Stallone. Amb això ja està tot dit.

Adéu Bigas Luna


El passat dissabte 6 d'abril moria l'actor Bigas Luna, un dels directors catalans amb un ressò internacional més important, i descobridor d'una llarga llista d'actors entre els quals Javier Bardem, Penélope Cruz o Jordi Mollà. L'autor de films com 'La teta i la lluna', 'Jamón, Jamón' i 'Las edades de Lulú', va morir a l'edat de 67 anys d'una malaltia. Actualment treballava en l'adaptació al cinema del 'Mecanoscrit del Segon Origen', de Manuel de Pedrolo.

Bigas Luna va néixer a Barcelona el 1946. Abans de dedicar-se al cinema es va dedicar a la pintura i al món del disseny industrial: el 1969 va crear Estudio Gris juntament amb Carlos Riart i va donar classes a les escoles Eina i Elisava. Els seus dissenys s'havien mostrat a la Sala Vinçon i a la galeria Art Net de Londres. Com a dissenyador va obtenir dos premis Deltes de Plata i cinc Seleccions ADI/FAD. Es va introduir en el món del cinema a mitjans de la dècada del 1970, rodant en petits formats. El 1976 rodà el seu primer llargmetratge, 'Tatuatge', basat en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, però fou el 1978 quan adquirí prestigi internacional amb 'Bilbao' (seleccionada per a participar en el Festival Internacional de Cinema de Canes).

Després de dirigir 'Angoixa' (1987) es retirà al Tarragonès per a dedicar-se a la pintura. L'any 1990 tornà a la direcció gràcies a la proposta de Andrés Vicente Gómez per dur a la pantalla 'Las edades de Lulú', a partir de la novel·la homoníma d'Almudena Grandes. Posteriorment rodà la trilogia ibèrica: 'Jamón, Jamón' (1992), per la qual guanyà el Lleó de Plata del Festival Internacional de Cinema de Venècia, 'Huevos de Oro' (1993), Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i 'La teta i la lluna (1995), premi al millor guió al Festival de Venècia. Ha rodat en català així com en anglès, castellà, francès i italià, però sempre amb un segell personal i intransferible carregat d'altes cotes d'erotisme en totes els seus films, un erotisme relacionat moltes vegades amb el menjar, car el director no pot ocultar la seva passió per l'art culinari.
(informació extreta de Vilaweb)

A continuació us deixem amb una llista d'enllaços d'interès sobre Bigas Luna així com un recull de tuits de condol que vam recollir el dia de la seva mort

Aquí teniu un document històric que hem trobat als arxius de Xip Tv, amb imatges de la roda de premsa que Bigas Luna i els seus actors van fer en motiu de l'estrena de Jamón Jamón l'any 92


En aquesta notícia trobareu reaccions a la mort de Bigas Luna del conseller Ferran Mascarell i la productora Isona Passola
Un referent per a totes les generacions de cineastes

Dos articles publicats al digital Núvol.com
Bigas Luna, de la terra a la Lluna 
El paisatgista Bigas Luna

Informació sobre el cicle dedicat a #BigasLuna que va servir per inaugurar la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al Raval

Tuits de condol:

: De las personas más amables, cariñosas y cercanas que me he encontrado en esta profesión. Sorprendente, divertido y genial Bigas Luna. Adeu.


Me diste una gran oportunidad, la de trabajar contigo. Pero me diste una mejor aún, la de ser tu amigo. Te quiero y te admiro Bigas.


Bigas Luna. Amigo....(DEP)

: Cuando yo era un crío Bigas Luna me hizo entender que el cine además de contar una historia es una cuestión de tu actitud...

: Hasta siempre mi queridísimo Bigas Luna...

: Adios al maestro bigas luna! Que lastima, dios!!

: BIGAS LUNA Buen viaje compañero Fue un placer "aprenderte" Fdo: tu "Cara de Plata" PD: saludos a Montenegro Galiardo...


Bigas Luna es, ahora mismo, trending topic. Seguro que él hubiese preferido ser tremping topic. Gracias por tus pelis, actores, imágenes...

Ha mort Bigas Luna. Ens agradaven els seus excessos i la seva capacitat per crear icones potents. Un record.

: Bigas Luna, donde estés, trata de seguir filmando.
: Bilbao, como Arrebato, sigue siendo una de las películas más perturbadoras del cine español.

: No és només que Bigas Luna detectés el talent dels joves, és que amb ell la gent creixia, i mutava, i donava el millor de si mateix

: El meu sentit condol per la mort de l'amic Bigas Luna. Trobarem a faltar els bons moments que ens feia passar

: Bigas Luna fue el padrino de mi libro sobre Marilyn. No olvido su generosidad cuando lo presentó en ...

dissabte, 6 d’abril del 2013

Els candidats a presidir l'Acadèmia del Cinema Català



L'Acadèmia de Cinema Català ha informat aquesta setmana sobre les candidatures que optaran a la nova Junta Directiva de l'entitat. Un cop tancat el període d'inscripció el passat 28 de març, la Junta Electoral constituïda per l’ocasió ha validat les dues formacions presentades amb els noms d’“Acadèmics en acció” i “La promoció del talent”, que aspiren a representar, dirigir i administrar l’Acadèmia durant els propers quatre anys. La primera està encapçalada pel productor Jordi Rediu, candidat a la presidència,  i formada per la directora de càsting Mercè Espelleta com a Vicepresidenta, el director Antoni Verdaguer com a Secretari i el director i guionista Ricard Reguant com a Tresorer. Els directors de cinema Joan Marimón, Anna Maria Bofarull i Ignasi Pere Ferré, els productors Carles Pastor i Miguel Puertas, i el director de fotografia Joan Babiloni es presenten com a vocals. El lema de la candidatura és “Treballarem per una acadèmia que pensi en tots els acadèmics”.

La segona candidatura, “La promoció del talent”, està liderada per la productora Isona Passola com a Presidenta, amb l’actor Sergi López com a Vicepresident, la productora de televisió Elisa Plaza com a Secretària i la tècnica de post-producció Maria Rosa Fusté com a Tresorera. Els vocals d’aquesta candidatura són el director de fotografia Josep Maria Civit, les actrius Clara Segura i Aina Clotet, el director de càsting Pep Armengol, el productor Edmon Roch i el director i guionista Cesc Gay. Amb el lema “Per una Acadèmia al servei de la promoció del talent i de l’ofici dels professionals del cinema català” aquesta candidatura inclou tres membres de l’antiga Junta directiva, Plaza, Fusté i Armengol.

Els acadèmics hauran d’escollir el pròxim 16 d’abril a la seu de la SGAE i la Fundació Autor a Catalunya la nova Junta Directiva, en el marc de la reunió ordinària anual de l’Assemblea General convocada a les 18:00 hores. També està previst el vot per correu.

Objectius de les candidatures
Els objectius de la candidatura encapçalada per Jordi Rediu “Acadèmics en Acció”, amb el lema “Treballarem per una Acadèmia que pensi en tots els acadèmics” són “assolir formar una nova Junta de l’Acadèmia que constitueixi una renovació, aportant propostes innovadores”.

La candidatura “La promoció del talent” presidida per Isona Passola amb el lema “Per una Acadèmia al servei de la promoció del talent i de l'ofici dels professionals del cinema català”, té els següents objectius:

Totes les acadèmies de cinema del món han nascut i tenen una missió principal: Promoure el cinema que es fa al seu país. Aquesta ha estat la voluntat de l'Acadèmia fins ara i que, segons expliquen en un comunicat, tenen la intenció de continuar i potenciar. En el comunicat, l'Acadèmia exposa el següent manifest: 

"Defensar el cinema fet a Catalunya ha de ser la nostra principal obsessió. Per fer-ho es necessiten RECURSOS, perquè el cinema és un mitjà d'un enorme PRESTIGI SOCIAL i la seva PROMOCIÓ no pot mai quedar per sota dels estàndards de qualitat que el públic n'espera i que els estàndards internacionals exigeixen.

En aquests moments de crisi, això suposa una dificultat afegida. Les institucions que habitualment proveeixen les ajudes a entitats com la nostra estan exhaustes econòmicament i per tant s'ha de trobar el finançament al sector privat. En aquest sentit, creiem que podem ser útils als acadèmics per finançar els projectes des del mecenatge gràcies als contactes amb el món empresarial. Alguns dels quals ja ens han manifestat l'interès per col·laborar per fer de l'Acadèmia una entitat més forta.

MÉS FORTA per què? Per organitzar els Premis Gaudí amb les màximes garanties d'èxit i de difusió. Per fer altres convocatòries que donin projecció a les nostres produccions i també als nostres professionals, que mereixen ser valorats com a tals i que sovint queden diluïts en el si d'una pel·lícula. Per organitzar debats i conferències que ens ajudin a incrementar els nostres nivells de qualitat en cadascuna de les nostres branques perquè hem d'aspirar a l'EXCEL.LÈNCIA. Per ESTAR AL DIA dels canvis espectaculars que està vivint el nostre sector que ens han d'agafar informats i sobretot, ACTIUS. I més forta ,sobretot per fer viatjar les nostres bones pel·lícules i fer-les arribar més lluny. Exportar, en aquests moments, és una de les poques maneres que tenim de recuperar les inversions i d'ampliar horitzons, hem de tendir molt més a l'EXPORTACIÓ.

Ens agradaria fer i potenciar un CLUB SOCIAL amb bar i punt de trobada i intercanvi dels nostres professionals per superar les barreres de l'especialització tècnica. Crear un entorn relacional és bàsic. Només es fa bon cine amb el coneixement profund de les especialitats. Les ESPECIALITATS de l'altre perquè aquesta és l'única manera de tenir una idea artística global del projecte que es té entre mans. L'espai hauria de ser a l'estil del local dels Bafta a Londres, per exemple. Augmentar els socis de l'Acadèmia i la PARTICIPACIÓ és un objectiu fonamental. Som encara massa pocs socis en relació al nombre de professionals del sector.

En aquests moments d'incertesa política i econòmica, l'Acadèmia ha de ser una realitat que doni seguretat al sector en clau interna, però també en clau externa. És el moment de fer caure el fals mite, que tan mala imatge ha donat de nosaltres, que som una indústria massa subvencionada. Senzillament, perquè no és veritat. NO SOM MÉS SUBVENCIONATS QUE ALTRES INDÚSTRIES. Ho som menys que la indústria automobilística o l'alimentària.

Hem d'evidenciar les perspectives de FUTUR que està clar que el sector té, sobretot en aquests moments de crisi i de canvi. No hem de tenir por de denunciar totes aquelles mesures, com l'augment desmesurat i ineficient de l'IVA a la cultura, com la manca de lleis de mecenatge, així com també la manca de finançament de les indústries culturals, imprescindibles per superar la situació present i que no permeten que es col·loqui la cultura i dins de la cultura, la indústria del cinema, en la centralitat política que mereix. La cultura en el context europeu en que estem, forma part de la societat del benestar com a continuïtat de l'ensenyament en l'edat adulta de les persones. El cinema, apart de l 'entreteniment ben legítim que proporciona, és un mitjà de reflexió crític que contribueix, indiscutiblement, al desenvolupament de les societats evolucionades.

El futur del cinema apunta maneres, per les escoles i universitats de cinema, els instituts i les escoles de teatre, per la formació professional. Hem d'esperonar la sortida al món de la gent amb talent i que ho facin amb equips d'aquí i es barregin i tornin. S'ha de potenciar la gent que puja, el TALENT EMERGENT, creant espais d'intercanvi d'experiències, de RECICLATGE permanent perquè hi hagi oportunitats laborals per tothom, perquè es consumeix més cinema que mai però es veu per finestra diferents. La demanda, existeix, no en dubtem.

El cine FET A CATALUNYA tant si és rodat en català, en castellà com en anglès ha de recuperar, encara més, la seguretat en ell mateix i l'AUTO-ESTIMA. A més el cine EN CATALÀ és l'última manifestació de la nostra cultura que falta per NORMALITZAR. Treballarem per posar en valor la MARCA del cinema català.

El cinema és la nostra millor CARTA DE PRESENTACIÓ  al món i  des de l'Acadèmia i amb una convicció ferotge en el TREBALL D'EQUIP, us proposem una junta DIVERSA, REPRESENTATIVA I IL.LUSIONADA per gestionar l'ACADÈMIA dels propers anys i fer possible tots aquests objectius.