Un director de cinema passa uns dies a la muntanya per intentar acabar el guió de la seva propera pel·lícula. Se’n va d’excursió, es perd amb l’amiga d’una amiga, i així comença una història d’amor que no ho arriba a ser del tot. Però la pel·lícula, que es va construint sobre la marxa amb una pirueta metanarrativa que remet –salvant totes les distàncies- a Hong Sang Soo, es converteix en una pel·lícula romàntica en la tradició de ‘Breve Encuentro’ o ‘Antes del amanecer’. Quanta realitat hi ha en aquesta ‘Ficció’? “El que surt a una pantalla sempre és mentida, encara que sembli real”, va explicar Cesc Gay durant el col·loqui posterior a la projecció de ‘Ficció’ aquest dijous, dia 28, als Cinemes Verdi Park de Barcelona. Així va sortir del pas a les preguntes d’un espectador que volia saber quantes coses en comú té amb el protagonista del film. La pregunta ballava al cap de tothom, pel caràcter realista del film, i perquè la dona del director a la ficció, interpretat per Eduard Fernàndez, està interpretada per Àgata Roca, precisament la dona a la vida real del propi Cesc Gay. Si va existir mai aquest tercer personatge en discòrdia, la dona amb la que el protagonista es perd –literalment i metafòrica- per boscos i muntanyes, és una altra història. “Només és una pel·lícula més, la fas, i després, intentes oblidar-la”, va deixar anar Cesc Gay. Gay va dirigir ‘Ficció’ amb la llibertat que li va permetre el notable èxit de ‘A la ciutat’ i, potser per això, és la pel·lícula que se surt més del seu “estil” de pel·lícula coral i urbana. A ‘Ficció’, hi ha uns protagonistes molt clars, el fetitx del director Eduard Fernàndez i la “descoberta” cinematogràfica de Montse German; l’acció té lloc en un ambient rural, al bell mig de la Cerdanya, entre boscos i ovelles; i els diàlegs que omplen i defineixen ‘A la ciutat’ o ‘Una pistola en cada mano’, aquí estan molt mesurats i conviuen amb les seqüències de música i les de silencis. La música, que combina la clàssica amb cançons de Nick Cave, va ser un dels temes que també va interessar. Gay va explicar que inicialment havien de sonar temes de Supertramp però les desavinences del grup ho van fer impossible. I així van anar a parar a Nick Cave, a qui la idea de la pel·lícula sembla que li va agradar força.
El director va explicar detalls de la seva feina amb el guió i els actors. Malgrat el que podia semblar, ‘Ficció’ es va treballar a partir d’un guió lliure que s’anava creant sobre la marxa, perquè la pel·lícula, cosa poc habitual, es va rodar en ordre cronològic. “Fèiem motes excursions i allà anaven construint els personatges”. La única norma que va posar Cesc Gay va ser la de que els dos protagonistes evitessin tocar-se entre ells, per mantenir aquesta tensió que s’allarga fins pràcticament el final, i que en la projecció de la pel·lícula a Toronto, va provocar la reacció d’una espectadora que espontàniament va cridar “fes-li un petó!” intentant canviar el curs de la història. Sembla, també, que va ser el propi Eduard Fernàndez qui va forçar el final de la pel·lícula.La conversa amb Cesc Gay també va donar per parlar de la seva relació amb actors com Eduard Fernàndez, Javier Cámara o Candela Peña; sobre el seu primer llarg, ‘Hotel Room’, que va costar llavors 20.000 dòlars; sobre el seu darrer èxit ‘Una pistola en cada mano’, que li ha suposat premis Gaudí al millor guió i actors secundari i el Goya per Candela Peña; i per la seva col·laboració puntual amb l’equip de guionistes de La Riera, entre molts d’altres temes que van allargar el col·loqui fins ben passada la mitjanit.
Judith Vives
Cinema Català
